Histoire de cologne

L’aïllament respecte a qualsevol nucli urbà proper, la manca de comunicacions i la necessitat de tenir mà d’obra estable obligaren a J.E de Olano a construir habitatges i serveis bàsics per als miners.

L’empresari no va dubtar a aplicar en la seva explotació minera el model, ja plenament desenvolupat, de les colònies tèxtils, les quals ja funcionaven a la comarca del Berguedà i en altres llocs de Catalunya des de 1858. Proporcionant als miners i ales seves famílies habitatge i els serveis més indispensables(forn de pa, cantina, església i escola) s’aconseguí posar fi a l’absentisme laboral característic d’aquestes zones rurals i de muntanya on els miners, com en altres zones mineres de l’Estat espanyol, eren també pastors, ramaders i pagesos.

El punt de partida fou el nucli de Sant Corneli, situat a 960 m d’alçada, on hi havia les primeres galeries i unes quantes edificacions:una petita església d’origen romànic dedicada a Sant Corneli, un molí fariner, uns quants habitatges dels miners i una cantina (botiga de queviures i productes de primera necessitat i vi), així com un petit grup d’habitatges al Serrat dels Bous, avui conegut com els “Tilos”. A partir d’aquest primer nucli, Olano començà a projectar, amb l’ajuda del seu enginyer en cap, l’asturià Suárez del Villar, la colònia de Sant Corneli. Entre 1901 i 1904 va construir també la seva residència particular, allunyada de la colònia minera , però al peu de les mines, prop de l’estació del tren “Fígols-Les Mines” i del Santuari barroc de la Consolació.


L’edifici, una torre historicista a manera de castell medieval, ha estat un dels edificis més emblemàtics de les explotracions mineres.

El 1918 i el 1920 s’inauguraren els edificis de serveis: l’economat, les oficines, el teatre- després cinema-, l’escola i la residència de les monges, avui seu central del museu. Aquest edifici, que acollia les aules, els menjadors dels alumnes i la residència de les monges, fou transformat l’any 1931 en el “Hogar del Minero” destinat a serveis i esbarjo (café, biblioteca, escola, habitatge del directiu, cinematògraf, barberia i sala de jocs i de reunions).

La colònia minera Sant Corneli, com les veïnes de Sant Josep i la Consolació, es va convertir en el nucli miner més important de Catalunya i en el centre d’explotació de les mines més extenses, situades en els termes municipals de Cercs, Fígols i Vallcebre; aquestes mines van ser explotades per l’empresa “Carbones de Berga,S.A” que fundada el 1911, es va mantenir activa fins l’any 1991.