L'EXPOSICIÓ PERMANENT

EXPOSICIÓ
permament

L'exposició permanent està dividida en dos espais: el carbó, la seva explotació, la importància de les infraestructures mineres, el transport i el procés de classificació previ al seu ús, tan com a combustible domèstic i industrial com a font primària per a obtenció d'electricitat. La vida quotidiana al peu de la mina que té com a fil conductor la colònia minera de Sant Corneli i la seva gent a partir de la festa, l'esbarjo, el treball de les dones, l'escola, el dispensari, l'empresari i l'empresa, els treballadors i les seves reivindicacions socials i laborals. En aquest àmbit s'han incorporat recentment dos audiovisuals de les reivindicacions més emblemàtiques del col·lectiu miner: Els fets de Fígols de 1932 i La Tancada de 1977.

El visitant, a més, pot veure un habitatge miner, un pis de la colònia tal com era als anys quaranta del segle passat. L’any 1950 a Sant Corneli hi van arribar a viure 3.000 persones.

La visita es completa amb la projecció d’un audiovisual sobre la conca minera de l’Alt Berguedà i la història de 150 anys d’explotació.

Image

La
vida a
LA COLÒNIA

Image
La vida a les colònies mineres era difícil degut al seu aïllament i al fet que tots els habitants depenguéssin totalment de la mina i de l’empresa minera. Fins a la Guerra Civil i, malgrat l’aïllament, les colònies van viure intensament les reivindicaions polítiques i socials del període: l’enfrontament constant amb l’empresari, la lluita per les reivindicacions laborals i socials, l’anticlericalisme, la força del sindicat CNT-FAI són indestriables de la seva història.

L'empresari

José Enrique de Olano i Loyzaga
(Liverpool, 1847-Barcelona, 1934)

Les inversions econòmiques necessàries per fer rendible el carbó aconsellaren a Olano crear, l’any 1911, una societat anònima, “Carbones de Berga,S.A.; la nova empresa es convertí en la més important del sector miner de Catalunya. El 1908 el rei Alfons XIII efectuà una visita a les mines i li concedí el títol de “Comte de Fígols”.
Enginyer de mines i membre d’una familia basca que formava part d’importants empreses (navilieres, mineres, metal·lúrgiques i tèxtils), aconseguí modernitzar totalment la mineria de la comarca. L’any 1893, José Enrique de Olano i Loizaga compra bona part de les mines dels termes municipals de Cercs, Fígols i la Nou i inicia un procés de modernització de les explotacions al mateix temps que impulsa la construcció de les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació i del ferrocarril fins a peu de les mines. El 1900 la seva empresa ocupava la posició desena en el rànquing estatal del sector.

Temps
DE REVOLTA

La colònia era un poble viu que bategava al so de la festa quan calia honorar a Santa Bárbara, patrona dels miners, quan el dol omplia els cors durant els tràgics accidents i, també quan arribava el temps de la revolta i de les reivindicacions laborals.
Amb aquestes dures condicions de treball és lògic imaginar que la conca minera, com totes les de la resta de l’Estat, protagonitzés, al llarg de la seva història, episodis importants de reivindicacions socials.
D’entre els més remarcables que han marcat la història de les reivindicacions de la mineria comarcal, cal destacar-ne dos: la coneguda com a Fets de Fígols de 1932 despres de la revolta de l'Alt Llobregat i la vaga de 1977.
Miners Fígols

Els fets
de Fígols 1932

Tancada
de 1977

Pis Miner Museu Mines de Cercs

El pis
MINER

Els treballadors de la mina i les seves famílies vivien en habitatges llogats a l'empresa. La majoria tenien uns 35m2, però també n'hi havia de 56 i 72 m2, aquests últims reservats als capatassos i administratius. El lloc més important de la casa era la cuina-menjador on la família hi feia vida.

El
CARBÓ

El carbó és una substància combustible, sòlida, lleugera i negre producte de la descomposició de matèria vegetal que conté carboni. El carbó protagonista del nostre museu és el lignit, un tipus de carbó mineral que ha estat combustible de la primera revolució industrial format fa uns 65 milions d’anys.

Usos del carbó

El període de 1963 a 1993 fou el de màxim consum a Catalunya; aquesta tendència però ha anat canviant i el pes del carbó ha anat davallant en els darrers anys. Ha estat el gran combustible industrial, màquina de vapor, cuines econòmiques, calderes, excavadores, centrals tèrmiques…

Infrastructures
MINERES

De la bona organització del transport, depèn en part la rendibilitat de l’explotació. La invenció de la locomotora a vapor va permetre solucionar el greu problema del transport de la boca de la mina als centres consumidors; i a començament del segle XX, potents locomotores elèctriques i dièsel van ser destinades al transport fins que les modernes cintes transportadores es van començar a generalitzar cap a l’any 1970.

Els
TRANSPORTS

La construcció de la línia ferroviària fins l’explotació minera, l’any 1904 suposà la construcció d’una important xarxa de comunicacions que facilitava el transport del mineral des dels diferents nivells d’explotació fins l’estació ferroviària.
Aquesta xarxa de transports (ferrocarrils, plans inclinats, telefèrics i funiculars) tenia com a objectiu comunicar els diferents nivells d’explotació amb l’estació de ferrocarril.
L’any 1955 es va construir la carretera que des de la C-1411 porta a Sant Corneli

Els
MAGATZEMS

La mineria és una activitat extractiva molt complexa que requereix una constant modernització tècnica. L’aïllament respecte als centres industrials del país i les dificultats en el transport així com el seu elevat preu, al peu de les galeries hi apareixen un seguit d’instal·lacions per aconseguir que l’explotació minera sigui eficient. Tallers de fusteria, mecànica, electricitat, pneumàtica i, el més característic de tots, el de lampisteria on tenien cura de totes les làmpades de llum (oli, carbur i bateria) i de seguretat.
Image
Mines de Cercs

La mina
SANT ROMÀ

Aquest complex món de la mineria; és a dir, el conjunt de tècniques emprades per a l'extracció del carbó, es mostren en un espai singular i únic, els 450 metres de la mina Sant Romà. És aquí on es pot conèixer in situ l'evolució tècnica i les condicions de treball al llarg de 150 anys d'explotació minera.

A les primeres mines s’explotaven els jaciments més superficials que permetien un accés directe a les vetes de carbó a partir de l’obertura de galeries que seguien la direcció i la inclinació de les capes i que difícilment arribaven a tenir més de 500 m de llargada.

Les condicions de treball eren extremadament dures: llargues jornades de treball, sous molt baixos i, sobretot, l’extraordinari perill que comportava treballar a l’interior de les mines, mal ventilades, on regnaven la pols i la humitat i on, sovint, es produïen esllavissades i explosions.

Els miners entraven a la mina a les 6 del matí i en sortien a les 6 de la tarda; dins de la mina menjaven, reposaven i treballaven amb l’única il·luminació d’una làmpada d’oli.