
EXPOSICIÓ
permament
L'exposició permanent està dividida en dos espais: el carbó, la seva explotació, la importància de les infraestructures mineres, el transport i el procés de classificació previ al seu ús, tan com a combustible domèstic i industrial com a font primària per a obtenció d'electricitat. La vida quotidiana al peu de la mina que té com a fil conductor la colònia minera de Sant Corneli i la seva gent a partir de la festa, l'esbarjo, el treball de les dones, l'escola, el dispensari, l'empresari i l'empresa, els treballadors i les seves reivindicacions socials i laborals. En aquest àmbit s'han incorporat recentment dos audiovisuals de les reivindicacions més emblemàtiques del col·lectiu miner: Els fets de Fígols de 1932 i La Tancada de 1977.
El visitant, a més, pot veure un habitatge miner, un pis de la colònia tal com era als anys quaranta del segle passat. L’any 1950 a Sant Corneli hi van arribar a viure 3.000 persones.
La visita es completa amb la projecció d’un audiovisual sobre la conca minera de l’Alt Berguedà i la història de 150 anys d’explotació.

La
vida a
LA COLÒNIA

L'empresari
José Enrique de Olano i Loyzaga
(Liverpool, 1847-Barcelona, 1934)
Temps
DE REVOLTA

Els fets
de Fígols 1932
Tancada
de 1977




El pis
MINER
El
CARBÓ
Usos del carbó
Infrastructures
MINERES
Els
TRANSPORTS
Aquesta xarxa de transports (ferrocarrils, plans inclinats, telefèrics i funiculars) tenia com a objectiu comunicar els diferents nivells d’explotació amb l’estació de ferrocarril.
L’any 1955 es va construir la carretera que des de la C-1411 porta a Sant Corneli
Els
MAGATZEMS


La mina
SANT ROMÀ
Aquest complex món de la mineria; és a dir, el conjunt de tècniques emprades per a l'extracció del carbó, es mostren en un espai singular i únic, els 450 metres de la mina Sant Romà. És aquí on es pot conèixer in situ l'evolució tècnica i les condicions de treball al llarg de 150 anys d'explotació minera.
A les primeres mines s’explotaven els jaciments més superficials que permetien un accés directe a les vetes de carbó a partir de l’obertura de galeries que seguien la direcció i la inclinació de les capes i que difícilment arribaven a tenir més de 500 m de llargada.
Les condicions de treball eren extremadament dures: llargues jornades de treball, sous molt baixos i, sobretot, l’extraordinari perill que comportava treballar a l’interior de les mines, mal ventilades, on regnaven la pols i la humitat i on, sovint, es produïen esllavissades i explosions.
Els miners entraven a la mina a les 6 del matí i en sortien a les 6 de la tarda; dins de la mina menjaven, reposaven i treballaven amb l’única il·luminació d’una làmpada d’oli.